International Soccer (c64)

L’International Soccer és un joc de futbol pel commodore 64 que va aparèixer el 1983 sota el segell propi de Commodore i fou programat per un senyor anomenat Andrew B. Spencer, esdevenint el primer joc “futboler” del sistema i probablement també dels 4 grans dominadors del mercat dels microordinadors de 8 bits d’ aquell temps (spectrum, amstrad, commodore i msx).

A part, com vaig explicar fa poquet, és un joc que tinc en alta estima per suposar el meu “debut” en el món dels videojocs, i com el considero un dels millors títols esportius de la màquina (tot i la seva senzillesa i antiguitat), tard o d’hora havia d’acabar dedicant-li una entrada com Deu mana lloant les seves virtuts.

De totes maneres, abans de posar-me a parlar del joc en si mateix, vull comentar algunes curiositats:

– Encara que el joc sigui un desenvolupament de Commodore, si ens fixem en la caixa del joc, podem llegir el nom de “Bally Midway”, una altra companyia ben coneguda al món de les màquines d’ entreteniment, especialment dels pinballs. I tirant del fil, podem remuntar-nos fins l’any 1967-68, quan Bally va comercialitzar una preciosa màquina “arcade” electromecànica (barreja de pinball i futbolí) anomenada “World Cup Soccer”, que fins i tot podría ser l’origen de la llicència.

– El joc va aparèixer originàriament en cartutx, i en molts casos, venia de regal junt amb l’ordinador. Anys més tard també es va poder veure en format cinta de casset, i quan Commodore es va estavellar amb la seva consola c64GS (una desastrosa consolització de l’exitós commodore 64), el va reeditar en un cartutx de multijocs junt amb el popular Klax, el Fiendish Freddy i el Fimbo’s Quest.

– El llegendari Jon Ritman anomena l’International Soccer de c64 com el joc que totes les companyies volien tenir al Spectrum, i tot i no haver-lo jugat mai ni estar massa interessat en l’esport, va ser el motiu pel qual va crear el seu propi joc de futbol. Aquest títol seria ni més ni menys que el famosíssim Match Day, i junt amb la seva segona part, estan considerats per molts dos dels millor videojocs de futbol de l’època dels 8 bits.

– Tot i no ser una seqüela oficial, el videojoc de 1988 Emlyn Hughes International Soccer per c64 (i posteriorment per amstrad, spectrum, amiga i atari st) pren la base jugable –sobretot els gràfics- de l’international Soccer i el millora amb nous moviments, equips i competicions.

– A més, l’International Soccer es va reciclar i adaptar transformant-se en un joc de bàsquet anomenat…International Basketball, quina sorpresa!

– Per últim, al divertídissim (i força desconegut) videojoc de l’Oest High Noon (Ocean), el disseny dels personatges, i sobretot de les ballarines de cancan, és pràcticament el mateix del dels jugadors i la “princesa” que ens entrega la copa de campions a l’International Soccer… tot apunta a que el mateix Andrew Spencer va treballar al joc d’Ocean.

El joc

Hem explicat que estem davant un joc històric i que, a més, per mi té una càrrega nostálgica afegida força evident. Però segur que si no sou gaire fans del commodore us preguntareu si pot estar bé un joc de fútbol de 1983, un any en el que alguns no havieu ni nascut, i si val la pena donar-li una oportunitat.

I la meva resposta no només és afirmativa, sino que no tinc cap problema en dir que avui dia segueix sent un dels videojocs de futbol més directes i divertits per fer una partideta rápida sense complicacions.

Així, només has de connectar la palanca de control al port 2 (no es pot jugar amb teclat), i amb les tecles de funció (F3, F5, F7) triar si jugues contra un amic (en aquest cas, obviament també necessites joystick al port 1) o contra la màquina, els colors de la samarreta de cada equip (entre 6 disponibles), i si jugues sol, el nivell de dificultat de la màquina (del 1 al 9), res més, ni lligues, ni campionats (ni tants sols equips) ni tandes de penalts (de fet, el joc no té penalts ni faltes) …bé, té un mode per optimitzar els gràfics en pantalles verdes o en blanc i negre, però això avui ja no té gaire rellevància.

D’Aquesta manera, la proposta de l’International Soccer és simple però resisteix genial el pas del temps: un partit de 200 segons per part (el temps no s’atura quan la pilota surt fora ni en els gols), amb la palanca de control dirigeixes sempre el jugador que està més a prop de la pilota (perque no hi hagi dubtes, li canvia lleugerament el to del color de la samarreta), un cop tens “la bimba”, avances amb l’esfèrica ben engantxada al peu (o una variant molt característica del joc, avançant donant tocs amb el cap a l’estil del millor Ronaldinho) i com els millors jocs d’aquells temps, amb un botó ho fas tot i sorprenentment la cosa funciona prou bé (igualet de senzill que els jocs de futbol d’ara!).

És a dir, el butó del joystick serveix per xutar (incloent diagonals), per rematar o controlar amb el cap, per passar-la o per fer una intervenció amb el porter…és veritat que no són gaires accions, però n’hi ha de sobres per jugar.

Pot ser us preguntareu com es roba la pilota (ja que no hi han entrades ni “segades), com es canvia de jugador o com es controla el porter.

Molt fácil, per exemple, per prendre la pilota només has de passar pel costat del jugador que la porta –que sempre va més lent que els jugadors sense pilota-, interceptar-lo i canviar de direcció…és a dir, no fa falta apretar cap butó, encara que sempre pots optar per prendre-li dels peus “xutant-la” en una altra direcció.

El canvi de jugador de vegades pot ser una mica caòtic, però si penses que t’han assignat un jugador que està massa lluny de l’acció (sobre tot en defensa), el truc està en sortir-se de la pantalla, ja que llavors et cambiaran automàticament a un company més proper, i pel que fa al porter, aquest és semi-automàtic i només li podem dir que intenti fer una aturada prement el butó quan ens xutin en contra (ell ja es tirarà sol cap a la direcció del xut, això si, sempre rebutja però mai atrapa la pilota).

El major problema del porter és que, de vegades, no sabrem el moment exacte en el que l’estem “controlant” quan també tenim un defensa dins l’àrea, i algun cop pots donar-li al butó pensant que el defensa farà un rebuig i enlloc d’això veure com el porter es llença i deixa la porteria buida per una rematada fácil…però en general tot funciona prou bé.

Pel que fa a l’apartat visual, els jugadors són grans i pixelats (hi ha gent que els hi semblen ninots de lego), i gràcies a la bona programació del joc es mouen amb una fluïdesa i velocitat perfecte, ni molt lents ni massa ràpids. A més, la pilota té una “física” senzilla però efectiva (amb bots inclosos i rebots contra els cossos dels futbolistes), el camp llueix suficientment bé amb uns gràfics nets i definits, l’estadi té publicitat i públic, i l’intel·ligència artificial de la màquina, sense ser res de l’altre món, als nivells més elevats ens farà suar de valent fins que siguem uns “mestres” del joc …encara que com a bon títol esportiu, on guanya més sens dubte és jugant a dobles contra un amic.

En definitiva, un joc amb més de tres decades a les espatlles però que captura l’esència del futbol com el primer dia, un joc simple, senzill, directe i perillosament addictiu, què més voleu? Una copa pel guanyador? Ah! m’oblidava, també la tenim, i amb cerimònia d’entrega inclosa!

Jugueu-lo, que no us en penedireu!