Quan es parla de Shock Troopers, tots recordem el fantàstic run’n’gun de Neo Geo. Jugant a dobles amb l’Scroll, que ja va fer una entrada fa un parell d’anys, hem gaudit de desenes de partides: el joc que mai falla, que sempre ens pot salvar de l’avorriment des del fightcade. El que ningú comenta és la seva segona part: titllada de mediocre i avorrida, esperàvem un joc poc més que passable. Tot i que segueixo considerant superior la primera part, Shock Troopers: 2nd Squad soluciona alguns dels problemes més grans del primer joc i, encara que perd en altres aspectes, resulta sobradament divertit.
Comptem amb quatre personatges, molt diferenciats entre si per quatre paràmetres: atac, defensa, velocitat i salt. Tots ells es controlen amb tres botons (disparar, salt, i bomba) però igual que passava en el primer, es tornen experiències totalment diferents, començant pel tipus de bomba i la distància a la qual pot arribar: per tant els nivells tindran estratègies una mica diferents segons el personatge que utilitzem. La novetat més cridanera, però, és l’afegit de vehicles: tancs, camionetes, robots gegants… tots ells tindran diferents tipus d’atacs, un normal i un d’especial que s’utilitzarà mantenint polsat el botó de disparar, i seran alguns dels millors moments de la partida, recordant sense dubte a la bogeria de tancs que apareixien a Metal Slug. Es pot sortir i entrar del vehicle a voluntat polsant el botó de saltar (quan sortim, el vehicle no rebrà cap dany), de forma que es poden conservar durant bastant estona si es compta amb l’habilitat suficient, i ni tan sols obstacles com ascensors ens obligaran a deixar enrere els nostres mechas. Tota una alegria! Com a contrapartida, no sempre en tindrem dos al mateix temps en el mode multi jugador, i es torna decebedor, perquè el joc milloraria si aquesta bogeria la poguessin fer dos jugadors alhora.
Possiblement el motiu no fos l’oblit, sinó que no eren capaços de programar-lo millor. Evidentment Neo Geo té les seves limitacions, però la pantalla a vegades acaba convertida en un veritable infern de bales que causa alentiments terribles que, potser, amb dos tancs al mateix temps farien el joc completament injugable. Realment els alentiments juguen al seu favor perquè tenim més temps de reacció per a esquivar, però costa una mica d’acceptar donat que al primer no eren, ni de bon tros, igual d’acusades. Tot això sobta més encara quan considerem que els gràfics de Shock Troopers: 2nd Squad són sens dubte pitjors que els de la seva primera part. Potser seguint aquella moda dels 3D prerenderitzats, es van decantar per l’abandonament d’aquell 2D artesanal, perdent aquelles animacions precioses amb tot luxe de detalls, i trobant-nos amb un joc molt menys destacable en aquest aspecte. No és que tingui mals gràfics, ni de bon tros (i realment té una bona feina en les seves animacions), però en cap cas, ni tècnic ni artístic, es troba a l’alçada del seu antecessor. Això no vol dir que sigui necessàriament dolent, però possiblement és el motiu pel qual ha rebut moltíssima menys atenció al llarg dels anys, i em sembla una gran injustícia.
Perquè sí, el joc és més lleig. Però segueix sent un run‘n‘gun inqüestionable amb bastants novetats, i dóna un salt molt positiu en algunes coses. Sent la seva millor qualitat els bosses (que, en seguir tenint tres rutes per arribar al final, comptem amb un munt de nivells i enemics finals diferents). Són impressionants, i allà on al Shock Troopers només trobàvem tancs que es menjaven les bales com si fossin esponges, 2nd Squad es preocupa per dissenyar bons enfrontaments. Variats, divertits, amb patrons recordables i que es poden aprendre sense invertir mil hores. Aquests combats apropen el joc a un shoot’em’up, amb bombes que directament cancel·len tots els projectils enemics que hi hagi en pantalla i que formaran part indispensable de l’estratègia per completar el joc.
Els patrons de bales no són realment impressionants o originals, però sí molt funcionals i divertits. El que és veritablement interessant, però, és com es lliuren algunes d’aquestes batalles: a plataformes mòbils, a sobre de vehicles, en vertical o en horitzontal, amb enemics que matem per parts perquè no hi caben a la pantalla… sincerament, en aquest punt li passa la mà per la cara al primer joc, i tot i que els nivells bàsics no són el seu fort, els combats contra bosses (i la música que els acompanya, a vegades cantada) resulten apoteòsics.
Així doncs, Shock Troopers: 2nd Squad és un joc molt recomanable. No és al mateix nivell que el primer (molt més bonic, amb nivells més interessants, més personatges per escollir, menys alentiments…), però tampoc és el desastre que es comenta, ni de bon tros, i el seu màxim pecat és ser la segona part d’un joc tan bo. Sense passar tampoc a la història, es queda com a un joc molt entretingut, especialment amb dos jugadors (tot i els desavantatges comentats), amb bosses molt interessants i uns nous vehicles que l’apropen encara més al llegendari Metal Slug. Si us va agradar el primer, doneu-li una oportunitat!!!
3 Comments
Ayate
28 oct., 2016No coneixia aquesta saga, però no trigaré en fer-ho. Bona entrada, amb moltes ganes de probar-los 😉
Salore
28 oct., 2016Molt bona entrada, Vicky!
El segon joc de la saga no l’he jugat encara i no puc donar la meva opinió sobre ell, però el primer, que és una meravella, el vaig descobrir gràcies al Scroll en una entrada que va fer fa dos anys en aquesta santa casa; després de llegir la seva entrada vaig entrar al Mame i li vaig donar canya, i mare meva, quin “juegarraquen”. De tant en tant hi jugo, però idiota de mi, mai jugo al 2nd Squad, i això que ho tinc fàcil i no em cal recorre al Mame. Bé, aviat hi hauré de posar solució, quan ho faci seràs la primera en saber-ho.
Com sempre, Vicky, magnífica en els teus texts 🙂
Salut!
Scroll
7 nov., 2016Gran entrada! Com ja ens tens acostumat 😉
Vaig gaudir molt d’aquest Shock Troopers 2 quan el vam provar, tot i que m’agrada força més el primer. Sobretot pels sprites i les animacions, que no es que siguin dolentes en aquesta segona part, si no que penso que són més característiques i tenen més carisma en el 1. En aquest 2 el que destaca, com molt bé dius, són els enemics finals que són variats i molt impressionants.
Li hem de tornar a fotre!