Jocs 4

El gran impostor

Avui us vinc a parlar d’una de les màquines recreatives on més monedes vaig invertir durant la meva infància/adolescència a la sala recreativa que tenia a prop de casa, ben just a 40 metres del portal d’on vivia llavors. La recreativa en qüestió reunia dues de les meves màximes passions en aquella època: els videojocs i el futbol. El més greu de tot és que molts anys després em vaig assabentar que un dels arcades que més m’havien fet gaudir, i on havia invertit gran part dels pocs diners que podia tenir en aquell moment, era una gran mentida, una mentida anomenada EURO LEAGUE.

Amb la informació i coneixement que tenim a l’actualitat sobre els videojocs dels que podíem gaudir als salons recreatius en la nostra infància, i de les pràctiques dubtoses que es portaven a terme en l’estat espanyol, ara és molt fàcil parlar de jocs modificats o hacks que es van perpetrar en l’època, però en el seu moment tots els consumidors d’aquest oci érem totalment desconeixedors d’aquests fets, i la veritat, ni que ho haguéssim sabut… ens hauria estat ben bé igual; la qüestió era posar els cinc duros a la ranura de la màquina que ens interessava i durar el màxim de temps possible per treure un bon rendiment a la nostra moneda.

Doncs resulta que un dels meus arcades preferits de futbol, anomenat Euro League, juntament amb els també genials Euro Football Champ  de Taito i més tard el Super Sidekicks de SNK, eren modificacions bastardes del joc Tecmo World Cup 90 que la companyia Tecmo va publicar a finals de 1989 al Japó i a principis dels 90 a la resta del món. El Tecmo World Cup 90 va ser dels primers jocs de futbol que van sortir per aprofitar la tirada del que llavors era el futur mundial que es va celebrar a Itàlia l’estiu de 1990. Curiosament, aprofitant l’avinentesa, a la mateixa Itàlia, on s’havia de desenvolupar el mundial, algú a qui no li acabava de convèncer jugar amb seleccions nacionals va fer una modificació sobre el joc original i el mateix 1990 va aparèixer Euro League.

La modificació tampoc va comportar grans canvis en el joc, solament es van canviar els equips de seleccions nacionals per clubs europeus, amb el corresponent canvi d’uniforme dels sprites dels jugadors sobre el camp. Pel que fa a jugabilitat i tots els altres components tècnics que conformen el joc estan intactes respecte el joc original. Curiosament, al joc original, els uniformes no coincideixen amb els oficials d’aquell moment de moltes de les seleccions, però les del joc modificat són totalment clavades a les corresponents dels clubs.

Els equips que es podien seleccionar al joc modificat eren: FC Barcelona, Atlètic de Madrid i Reial Madrid de la lliga espanyola; AC Milà, Inter de Milà i Nàpols de la lliga italiana; Bayern de Munic de la lliga alemanya i PSV Eindhoven de la lliga holandesa; tots amb les seves respectives equipacions ben representades en el joc.

 

 

Aquests clubs substitueixen les seleccions nacionals del joc original, que eren Japó, Estats Units, Anglaterra, Argentina, Brasil, Alemanya Occidental, Unió Soviètica i Itàlia, totes seleccions nacionals classificades per a la fase final del Mundial d’Itàlia del 1990, amb l’excepció del Japó.

 

Introduïda la moneda a la ranura de la màquina, ens trobem una presentació austera del títol del joc, amb una música gairebé fúnebre, suposadament a causa dels seus orígens il·legítims i totalment contrari al que passa a la presentació més alegre del títol original, amb una passada ràpida pel llistat de rècords de puntuacions, saltant a una pantalla de missatge antidroga de l’època -igual que al joc original- i començant directament la modalitat demo del joc. Pitgem el botó de començament i ja salta la pantalla de selecció d’equip; amb un equip ja seleccionat comença un sorteig aleatori amb la resta d’equips que queden per saber el nostre primer rival, i així comença el que serà un torneig d’eliminatòria directa a partit únic. Per arribar a la glòria del guanyador final i, com deia aquell, tocar metall, haurem de guanyar set partits seguits de dos minuts de durada, que es podia modificar a un minut tocant la configuració de la recreativa, en un compte enrere que només s’atura quan la pilota surt fora del terreny de joc; no hi ha faltes, ni penals, ni fores de joc. L’empat, i per descomptat la derrota, en un partit comporten l’aparició del compte enrere de 10 segons abans del game over definitiu i, si es vol continuar, cal gastar un crèdit per tenir una altra oportunitat. Només la victòria ens permet continuar avançant.

Posats en acció, ens trobem una presentació del partit 11 contra 11 amb perspectiva lateral i scroll suau, on sempre atacarem d’esquerra a dreta i on la jugabilitat és radicalment arcade: directa i senzilla. Un botó per xutar/passar arran de terra i l’altre per a fer una passada alta quan es té la pilota; quan no, un botó per a l’entrada arran de terra i l’altre per saltar. Sabem quin jugador estem controlant perquè va parpellejant. Cal anar amb molt de compte a l’hora de defensar, perquè controlem el jugador que està més a prop de la pilota, i el canvi de jugador que controlem el fa automàtic la màquina segons el seu incomprensible criteri, cosa que comporta molt de perill quan l’equip contrari està atacant i és a prop de la nostra porteria, perquè també controlem el porter i, quan el rival està al voltant de la nostra àrea, passem a controlar-lo automàticament, de manera que si no ens hi fixem bé pot ser que el porter se’n vagi a fer una barbacoa al córner i ens clavin un gol amb molta facilitat. Durant el partit no hi ha mapa per saber la posició dels jugadors, però el cert és que tampoc el trobava a faltar, ja que es va d’àrea a àrea de manera molt ràpida.

No cal dir que, en ser una màquina per treure’ns els calés, a mesura que anàvem guanyant partits la dificultat pujava, i començava a ser un veritable desafiament a partir del quart partit. Cal destacar que, a part de jugar contra la màquina, també hi havia la possibilitat de jugar un contra un posant dos crèdits. Llavors el partit passava a durar tres minuts i un jugador controlava l’equip de l’esquerra de la pantalla i l’altre, el de la dreta. Quan s’acabava el partit, fos quin fos el resultat, apareixia el compte enrere per tornar a posar crèdits, i només hi havia la possibilitat de jugar a dobles un altre cop: el guanyador en aquest cas no es guanyava el dret a continuar en el torneig. Aquesta possibilitat només permetia desafiar els amics.


Abans de continuar parlant de les qüestions tècniques del joc, us recordo que tot el que he dit fins ara de jugabilitat, així com el que diré ara, serveix tant per al Tecmo World Cup 90 com per a l’Euro Leagueamb l’única excepció de la introducció.

Gràficament el joc està bastant bé, amb colors força vius, uns sprites dels jugadors que no es diferenciaven l’un de l’altre -totalment habitual en aquells temps-, amb molt bones animacions per l’època a la qual pertany el joc, i amb l’únic però de la proporció dels futbolistes respecte a les mides de les àrees i, sobretot, la pilota.

En l’àmbit sonor és una mica més pobre, amb l’esmentada música fúnebre de la introducció, una fanfàrria abans de començar el partit i una música genèrica durant el desenvolupament d’aquest. Els efectes sonors són el fet de colpejar la pilota en passar-la o xutar-la, el soroll de la segada en tirar-se a terra, el xiulet de l’àrbitre quan ho requereix el joc, un senyal per quan portem un minut del partit i els senyals de compte enrere quan queden 10 segons per la fi del partit. Durant el transcurs d’aquest també se sent una mena de rugit del públic. En definitiva, uns efectes complidors i sense més floritures.

Com a apunt final comentaré diverses curiositats del joc:

  • En ser tan fidel en la representació de les camisetes dels clubs, quan juguen entre si el Barça i l’Inter de Milà costa molt distingir-los. Només fixant-nos bé en els pantalons els podrem distingir.
  • Com en tot joc de futbol de l’època, hi ha les típiques jugades que sempre. Si les executem bé acaben en gol. Les dues més habituals eren centrada des del fons de la banda al segon pal i rematada, i buscar la intersecció de la part de baix de la mitja lluna de l’àrea amb la línia de l’àrea gran i xutar des d’allà. Si es feia des del punt exacte sempre era gol.
  • Quan guanyem el torneig apareix una copa gegant al mig del camp i posteriorment els jugadors comencen a donar voltes celebrant la victòria.
  • Tornant al joc original, hi ha una revisió posterior de la versió europea que inclou França (la qual no es va classificar per al mundial d’Itàlia) que substitueix els Estats Units, i també inclou Espanya substituint Japó.
  • Hi ha versió domèstica i oficial del Tecmo World Cup 90desenvolupada per Sims i publicada per Sega el 1992 per a la Mega Drive sota el nom de Tecmo World Cup 92 al Japó i Tecmo World Cup a la resta del món. Aquesta versió presenta 27 seleccions nacionals.
  • També el 1992, la companyia anglesa Elite va publicar European Championship 1992 per a Amiga, Atari ST i MS-DOS. El joc no deixa de ser el Tecmo World Cup 90, però convertit a ordinadors domèstics i adaptat a l’Eurocopa de seleccions que es va celebrar aquell mateix any. El joc inclou 25 seleccions nacionals europees i té novetats jugables i d’opcions respecte al joc original.

En definitiva, Euro League és un dels jocs de futbol que més vaig gaudir en el seu moment, i encara tinc la sort de gaudir-lo a l’actualitat de tant en tant gràcies a la seva jugabilitat tan directa i senzilla; quan penso en la sala recreativa del costat de casa meva és el primer joc que em ve al cap juntament amb el Final Fight, un joc al qual és fàcil perdonar-li les petites errades que pugui tenir i que per aquestes contrades va ser més conegut i jugat que no pas el joc del qual derivava. Gràcies a la persona que va tenir la genial idea de canviar seleccions per clubs europeus i em va donar l’oportunitat de portar per primera vegada en un videojoc el club dels meus amors.

Potser també t'agradarà…

4 Comments

  • Scroll
    Reply
    Scroll
    30 gen., 2018

    Interessant entrada que combina una mica tot el que m’agrada. El comentari d’un joc i al mateix temps la experiència personal de com el vas veure en el seu moment. És flipant aquest tipus de coses que amb els anys ens hem adonat que jocs que ens arribaven aquí moltes vegades eren impostors xD

    Bona entrada! Salut Salore!

    • Salore
      Reply
      Salore
      1 febr., 2018

      Aquestes són les entrades que més m’agraden escriure i les que de forma més natural em surten. La veritat és que sí que és molt flipant les coses que hi arribava a haver sense nosaltres saber l’origen real, beneïda innocència 😛

  • Molsupo
    Reply
    Molsupo
    7 febr., 2018

    Uooo! Aquest joc em porta grandissims records, vaig coneixer l’ arcade a alguns bars (fins i tot el d’un parent a Andalusia) i em sona que tambe a l’antic parc d’atraccions de Montjuïc…i com m’emocionava veure el Barca en un videojoc (quasi sempre eren de seleccions) i amb l’uniforme a ratlles/franges, allo ja era massa!

    Tambe m’encantava que el AC Milan i l’Atletico de Madrid tinguessin els pantalons reals d’un color diferent al de la samarreta, i la seleccio dels equips per a mi era perfecte per l’epoca (potser trobem en falta la Juve, pero era l-epoca del Napols de Maradona i, d altra banda, els equips anglesos estaven sancionats i no podien jugar a Europa despres de Heyssel, encara faltaven alguns anys perque el Manchester United es tornes un gegant de nou…)

    Dit tot aixo, encara que sempre li tindre una enorme estima a aquest joc (somniava amb quelcom aixi a la mega fins l’arribada de l’European Club Soccer), reconec que ara no em sembla gran cosa jugablement, massa mecanic amb les dues formes de fer gol, i el terrible partit Barca vs Inter on s impossible distingir els teus jugadors dels seus…

    PD – El Tecmo World Cup de megadrive millor ni parlar-ne, quin desproposit entre posar world cup al costat de l’any 92 (que no va tenir mundial) i la bamdera d’Espanya amb el pollastre…m’encanta, jajaja!

    • Salore
      Reply
      Salore
      7 febr., 2018

      Algun dia i hem de fer una partideta junts a dobles. Home, actualment la jugabilitat sí que és bastant limitada, però en el seu dia ja t’estava bé les dos mecàniques de fer gol per poder treure un bon profit de les monedes.
      Personalment els partits Barça-Int. de Milà em guiava pel color dels pantalons curts i així encara es podien jugar mig bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada