Jocs 3

Un recopilatori de puta mare

Les compilacions de videojocs retro són quelcom que duu al nostre mercat força més anys del que pensem, tot i que com més enrere anem en el temps, menys “retro” era el contingut d’aquestes col·leccions, és clar.

Tanmateix, duem un parell de generacions en què aquests reculls són força abundants, especialment quan es tracta de títols de l’època dels 8 i els 16 bits, i per als malalts dels videojocs clàssics com un servidor de vegades són, fins i tot, els llançaments més esperats.

Poden ser més o menys exhaustius, el nivell de l’emulació no sempre és el mateix i la quantitat i la qualitat del seu contingut extra pot variar i podem estar més o menys satisfets amb els jocs que s’hi han inclòs i els que s’han deixat fora, però hi ha exemples molt bons d’aquest tipus de llançament, com per exemple l’SNK 40th Anniversary Collection. De la mateixa gent que se’n va encarregar, Digital Eclipse, també responsable dels recopilatoris més recents de Street Fighter, Mega Man, The Disney Afternoon o Samurai Shodown ens ha arribat, ara, el Teenage Mutant Ninja Turtles: The Cowabunga Collection, el protagonista d’avui.

El Turtles in Time, per a molts, serà el motiu principal per inicialitzar el recopilatori

A finals dels anys 80 i principis dels 90 hi va haver un innegable boom d’aquesta franquícia nascuda com a còmic underground i popularitzada per una sèrie d’animació de gran èxit que vam poder veure a Catalunya, cosa que va generar l’aparició de marxandatge de tota mena, des de figures articulades fins a col·leccions de cromos, roba i qualsevol cosa que puguem imaginar relacionada amb aquestes simpàtiques tortugues antropomòrfiques amb noms d’artistes del Renaixement.

En aquest context, doncs, no és estrany que se’n fessin videojocs, i encara que les tortugues continuen protagonitzant productes encara ara, jocs inclosos, els títols desenvolupats per Konami tenen un lloc especial al cor dels jugadors més veterans. Amb alts i baixos, tot s’ha de dir, hi ha un conjunt definit de títols per a sistemes de 8 i 16 bits que és testimoni d’una època i que ara, per fi, i sense fer gaire soroll, s’ha recopilat i publicat per a consoles modernes.

En una col·lecció tan nostàlgica com aquesta, la presentació dels menús és una delícia per al seu públic objectiu, i permet, per exemple, veure de prop les reproduccions de les capses i les instruccions que tenien originalment aquestes roms aquí compilades

Què és el que ens trobem, doncs, al Cowabunga Collection? Doncs ben senzill: tots els videojocs de Konami de les Tortugues Ninja d’aquella època pixelada i bidimensional, i sense deixar-se cap versió per a cap consola -en faltaria alguna de microordinadors, això sí-. Parlem, per ordre de publicació original, de:

  • Teenage Mutant Ninja Turtles (arcade, 1989)
  • Teenage Mutant Ninja Turtles (NES, 1989)
  • Teenage Mutant Ninja Turtles II: The Arcade Game (NES, 1990)
  • Teenage Mutant Ninja Turtles: Fall of the Foot Clan (Game Boy, 1990)
  • Teenage Mutant Ninja Turtles: Turtles in Time (arcade, 1991)
  • Teenage Mutant Ninja Turtles II: Back from the Sewers (Game Boy, 1991)
  • Teenage Mutant Ninja Turtles III: The Manhattan Project (NES, 1991)
  • Teenage Mutant Ninja Turtles IV: Turtles in Time (SNES, 1992)
  • Teenage Mutant Ninja Turtles: The Hyperstone Heist (Mega Drive, 1992)
  • Teenage Mutant Ninja Turtles III: Radical Rescue (Game Boy, 1993)
  • Teenage Mutant Ninja Turtles: Tournament Fighters (SNES, 1993)
  • Teenage Mutant Ninja Turtles: Tournament Fighters (Mega Drive, 1993)
  • Teenage Mutant Ninja Turtles: Tournament Fighters (NES, 1994)

Poca broma. I em direu “però tio, que hi ha alguns d’aquests jocs que són versions d’un mateix títol…”. Parlem-ne. Vegem-ho cas per cas. Quins són els mateixos? El més semblant seria el Turtles in Time, que té la versió arcade i la molt fidel i estimada de la SNES. Els dos Teenage Mutant Ninja Turtles no tenen res a veure: el primer és la recreativa orginal i el segon és un joc per a la NES que es va desenvolupar sense tenir-la en compte i que ofereix una aventura llegendàriament difícil. El The Arcade Game de la 8 bits de sobretaula de Nintendo, per la seva banda, és l’adaptació de la recreativa original de 1989, sí, però és prou diferent tant per les limitacions tècniques de la consola com per la manera de compensar-les amb pantalles extra i una durada superior de les que ja existien. El The Hyperstone Heist de la Mega Drive, l’únic joc de la franquícia per a una consola de Sega, és una barreja dels dos arcades, no tant un port del Turtles in Time com se sol dir.

La versió de la NES del Tournament Fighters és més desconeguda, i curiosament va sortir després de les seves cosines de 16 bits

N’hi ha un altre que crida l’atenció pel seu nom, i que segurament és el més interessant de comentar: el Tournament Fighters va tenir tres versions molt diferents, sense abandonar el gènere de la lluita 1 contra 1 en què les tortugues feien la seva primera incursió -i on devien agafar-li el gust, perquè a l’Injustice 2 per a sistemes més moderns les tenim com a personatges convidats de pagament-. Es tracta de la prou digna de la Super Nintendo, l’estranyament fallida -per a molts- de la Mega Drive i la “voluntariosa” de la NES, cadascuna amb personatges i històries diferents.

Cal destacar, també, el Manhattan Project, el tercer títol per a la NES, que arriba per primera vegada a Europa, ja que en el seu moment només va sortir al Japó i als Estats Units. I, és clar, també tenim els tres títols de la Game Boy, que tenen numeració pròpia i no tenen res a veure amb els de la NES, ni tan sols en la seva jugabilitat.

Per tant, es tracta d’un recopilatori amb jocs molt diversos, encara que monotemàtics, i un somni fet realitat per als que ens encantaven aquests personatges i el seu univers i no havíem tornat a veure aquests jocs des de la seva aparició original.

La música d’aquests jocs transporta a aquelles sessions de joc de la infantesa, i aquí ens l’han posat tota

Per tal de fer el producte tan atractiu com fos possible, aquests especialistes en la curació de continguts ens l’han presentat amb menús inspirats en l’estètica dels còmics, i amb un seguit d’apartats en què ens podem estar estona, com les bandes sonores completes de tots els jocs inclosos, una selecció de portades de les diverses col·leccions de còmics, captures de pantalles de les sèries animades -tant de bo hi hagués capítols sencers, però siguem realistes: no és aquest el seu lloc, sinó un llançament domèstic en condicions només de les sèries d’animació-, documents de producció dels títols, anuncis i catàlegs…

Tota mena de curiositats per fer-nos una idea del fenomen de les Tortugues Ninja, o per recordar-lo si havia anat a parar al borrós calaix dels records dels nostres primers lustres.

Un dels problemes d’aquestes col·leccions és que són molt nostàlgiques, però ens falten els manuals. Aquí ho compensen amb els escaneigs de tots ells

Tornant als jocs, com és habitual en aquesta mena de recopilatoris ens trobem amb opcions de visualització (pantalla amb resolució original, adaptar a l’alçada de la pantalla o estirar-la del tot, també un parell de filtres…), curiosament la possibilitat d’activar la vibració, que originalment no existia, els desats de partida, els rebobinats, decoracions opcionals per als marges i fins i tot la possibilitat d’habilitar els trucs que ja existien a les versions originals des del menú en comptes de prémer els botons al moment adequat (que també es pot fer si es prefereix així).

Digital Eclipse té el costum d’anar una mica més enllà, i en aquest sentit hi ha un parell de coses destacables: del Tournament Fighters de Mega Drive se n’ha modificat la rom perquè es puguin seleccionar els bosses fins ara no jugables -possibilitat que es pot activar o desactivar al menú-, cosa que compensa una mica la inferior qualitat del joc en si respecte al de la SNES, i també hi ha consells bàsics que podem consultar amb el menú en qualsevol moment del joc per encarar-nos als jocs, que per l’època o, en el cas dels beat’em ups, el gènere, podien arribar a ser punyeters. Si, tot i així, no ens hi veiem amb cor, podem mirar partides automàtiques i entrar-hi en qualsevol moment per encarregar-nos-en a partir de llavors.

El primer joc de la NES és llegendari per la seva dificultat, però potser aquests consells dissenyats expressament per a l’ocasió el fan més lleuger.

A més de tot això, hi ha alguns títols que tenen l’opció de joc online -a més de l’obvi multijugador offline que ja existís originalment-, que són els dos arcades, el Tournament Fighters de la SNES i, perquè no sigui dit, el The Hyperstone Heist. Fora d’aquests quatre títols, els altres que tinguessin multijugador el conserven, però no per gaudir-ne a distància.

Poques coses més se li poden demanar, a aquest recopilatori, però amb tot això que he explicat, i malgrat alguna pega que se li pugui posar -alguna d’injusta, com queixar-se de l’absència del logo de P*zza Hut al The Arcade Game de la NES perquè, naturalment, l’acord publicitari va expirar fa anys-, podem dir que estem davant d’un recopilatori, en paraules del mestre Estellicó, de puta mare.

T'ha agradat? Comparteixe-ho!

Potser també t'agradarà…

3 Comments

  • Reply
    Molsup
    23 set., 2022

    M encanten aquestes entrades tan completes i moltes ganes de tocar aquest recopilatori en algun moment…els consells del de NES en format revista 90era de videojocs com la Hobbyconsolas m ha semblat un detallet collonut…molt gran, Tortuboshi, enhorabona pel text i gaudeix dels jocs tant com puguis!!!

    • Reply
      Moroboshi
      23 set., 2022

      M’alegro que t’hagi agradat, tot i que no et feia públic objectiu d’aquesta mena de llançaments.

      T’animo a comprar-te’l encara que sigui digital a la Xbox i treure’n els assoliments, mai es perd el temps amb aquests jocs!

  • Reply
    Xaviu
    25 set., 2022

    Quins grans records dels dos jocs d’arcades, quantes monedes gastades en ells, però s’ho valien!
    I també vaig jugar molt al primer TMNT (no l’arcade, el port de NES) en el meu primer ordinador Amstrad PC 1512 amb gràfics CGA de 4 colors!
    Aquesta col·lecció es mereix un bon Podcast per repassar tots aquests jocs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.