A vegades, la vida et sorprèn: quan creus que ja ho havies vist tot, arriba a les teves oïdes l’existència d’un joc que desconeixies totalment. No són pocs els clàssics de puzles amb els que compta la Game Boy, però precisament per aquest motiu, sempre hi ha algun que passa fora del nostre radar i aconsegueix sorprendre’ns com pocs. Parlo, evidentment, del cas de Pyramids of Ra, el típic joc del qual no has escoltat parlar en ta vida, però que quan t’hi poses, et preguntes perquè no és més famós.
Sense cap història i amb un concepte purament arcade, la nostra missió serà acabar tants nivells com ens siguin possibles, en un joc dels d’abans, on en lloc de guardar la partida, s’utilitzen contrasenyes per avançar. Ens situem en un tauler ple de caselles, i movem una pilota que ha d’avançar des d’una casella marcada amb una “S”. La trampa és que quan saltes d’una casella a una altra, la primera es destrueix i has de trencar-les totes per acabar el nivell, però tornant sempre a la “S” inicial de la que parteixes.
No és tan fàcil com sembla, i és que el joc té algunes sorpreses: si no mous la pilota durant cinc segons se‘n anirà aleatòriament a una direcció, si fiques la pota el nivell torna a començar des del principi, apareixen caselles que necessiten de quatre o cinc cops per trencar-se, obstacles, enemics, plataformes en moviment que t’amargaran la vida… però mai de cop: els conceptes es van introduint poc a poc, de forma que tindrem temps per aprendre i acostumar-nos abans del següent afegit.
Pegues? Podria ser també una virtut, i és que és un joc llarg. Quan dic llarg vull dir que, tot i que els nivells mai superen la mida de la pantalla de la Game Boy, es poden comptar a milers. Són, de fet, més de 20.000 nivells (no, no m’he equivocat amb els zeros), però no cal patir: segons la nostra puntuació en acabar un nivell (entre 1 i 100), avançarem aquesta quantitat de nivells, de forma que podríem acabar el joc fent “només” tres-cents o quatre-cents nivells. Segueixen sent moltíssims, però personalment ho vaig trobar un sistema molt original, tot i que la dificultat va ballant i es perd la sensació de progrés, el que podria portar a creure que no té final, sent tan llarg.
Divertit, amb nivells molt ben construïts, i pràcticament infinit. Per algun motiu és un joc molt desconegut (Tant que ni a internet es posen d’acord de si va ser llançat primer a Estats Units o a Anglaterra), però que resulta addictiu pels més amants dels puzles, i que sense arribar a dificultats diabòliques, sí que pot arribar a ser un repte.
5 Comments
salore78
8 nov., 2013Gran aportació de jocs desconeguts que mereixen més reconeixement.
He de dir que desconeixia totalment la existència d’aquest joc fins que vaig llegir l’anàlisi exhaustiu del joc que va fer Loquo en el blog Pepinillo Guerrero, on per casualitat, Loquo donava les gràcies a una tal Rokuso (no sé de que hem deu sonar xD) per haver-li donat a conèixer el joc.
Respecte el joc, és un concepte interessant i molt ven pensat per una portàtil, però crec que només hi jugaria partides esporàdiques i al final me’n cansaria.
Scroll
8 nov., 2013Molt interessant el joc!
Jo com et vaig comentar coneixia la portada, de veure-la encara no se on, però la tenia vista. Em recorda en certa manera als jocs d’ordinadors de 8 bits, en els quals la portada representava molt més del que després realment podiem veure en el joc, em refereixo que aquest (i molts altres jocs) s’haurien pogut ambientar en una cosa totalment diferent ja que ni tant sols te història. De totes maneres aquest puzles m’agraden força. Bona (i portàtil) recomanació novament amiga Rokuso! Salutacions!!!
Molsupo
8 nov., 201320.000 nivells!?!?!! Quins jocs més curtets feien a la Gameboy XD!
Sikus
20 nov., 2013Un joc realment curios. Tota la rao, no se peruqe auqest joc n oes mes famos.
Almenys es molt original, sobre tot la manera de passar de nivell. Menys mal que no has de fer els 20.000 nivells que si no…..
Encara estariem jugant i nomes aniriem per la meitat.
elXuxo
4 des., 2013M’encanta la teva obsessió per aquests jocs trenca closques! La veritat es que el joc es curios i a mida que avancem nivells la difficultat augmenta considerablement. Un joc dificil per a gent pacient.
La seva difficultat desesperant ens fará rejugar-lo molts cops així que la alegria i la tristor la tindrem assegurada!
Bona entrada!