Ordinadors 21

Cartutxos per Commodore 64 i ZX Spectrum

Hola a tots!

Aquesta és la meva primera entrada a Retroscroll i la veritat és que imposa una mica, aquí hi ha molt de nivell però intentaré estar a l’alçada. Corregiu-me en el que calgui. Gràcies a Retroscroll per comptar amb mi i la resta de la família per aguantar-me. Dit de pas una forta abraçada a l’Scroll , Elxuxo , Rockuso i Salore amb els quals vaig coincidir en la passada trobada de la “44 RU de MSX”.

Per la meva primera entrada voldria escriure sobre un tema que observo que genera confusió, o millor dit sorpresa en general quan ho comento. El tema és: l’existència de cartutxos per a “ZX Spectrum” i “Commodore 64”.

L’exemple per excel·lència de cartutxos per a ordinador que tots coneixem seria el del MSX però també, encara que de manera anecdòtica, es van realitzar cartutxos per “ZX Spectrum” i “Commodore 64”.    

La veritat és que desconec el perquè no van tenir èxit, òbviament eren cars però tampoc eren barats els cartutxos de MSX. Simplement sé que es van editar molt pocs cartutxos per a aquestes dues plataformes.

En el cas del ZX és més comprensible el seu poc èxit, ja que requeria d’un interface per connectar-los amb el conseqüent cost addicional però el Commodore 64 igual que el MSX tenia de sèrie ja preparat un port posterior per connectar els cartutxos.

cartucho-fast-load-commodore-64-4130-MLA2868038415_072012-F
CARTUTX COMMODORE 64

 

c64back
COMMODORE PORT POSTERIOR DE SERIE

Pel ZX Spectrum era diferent ja que no estava preparat de sèrie per connectar cartutxos, si no que es feia a través d’una interface (com he comentat), eren cartutxos en tota regla, no cintes Microdrive que és una altra història.

Deixo unes fotos perquè veieu el tema, la veritat és que és curiós.

 

qlmdtape
ZX CINTES MICRODRIVE (això no!)

 

microdrives
INTERFACE PER A CARTUTXOS DEL ZX SPECTRUM

interface2

cartuchos ZX

 

Salutacions.

T'ha agradat? Comparteixe-ho!

Potser també t'agradarà…

21 Comments

  • Moroboshi
    16 gen., 2014

    Confesso que quan veig tot el moviment que encara generen els micro o retroordinadors em fa enveja, perquè no en sóc cap expert i aviat em vaig desviar cap a les consoles tradicionals. I quan llegeixo sobre maneres de descarregar i executar jocs nous (o jocs antics però que un no ha provat mai) és com si estigués llegint àrab.

    Jo el tinc, l’MSX, i l’aprecio enormement, però me’l va comprar mon pare quan jo tenia 5 anys i de tant en tant me’n portava jocs nous gravats en disquet, és a dir pirates. Per a mi aquell era el format normal, ni em plantejava que n’hi pogués haver més. De fet, tenia un parell (literalment) de jocs en casset i era tan complicat posar-los en marxa que vaig deixar estar aquell mètode, i quan de gran els vaig voler tornar a provar ja no tenia els accessoris necessaris. No va ser fins dècades després que vaig descobrir que l’MSX també tenia cartutxos, i més còmode que un cartutx no hi ha res (bé, sí, les targetes de la Nintendo DS i la 3DS).

    Ara bé, aconseguir-los avui dia implica posar més calés dels que els jocs en si es mereixen (especulació…) o tenir la sort que en un Cash Converters en tenen 4 o 5 i tu passes per allà i t’endús el que et sona que està bé, en el meu cas fa un parell d’anys l’Antarctic Adventure.

    A veure si un dia m’animo i assisteixo a una trobada d’aquestes de nostàlgics de l’MSX, encara que no conec ningú en persona, i m’explica pacientment i adaptant les explicacions per a ximples com fer-m’ho per continuar amb l’MSX sense que sigui limitant-me als videojocs que tinc en disquet des que era petit.

    En qualsevol cas el cartutx em sembla el format adequat i no entenc per què altres sistemes no el van abraçar com ho va fer l’MSX.

    • elXuxo
      16 gen., 2014

      No se’n parli més! A la propera RU de AAMSX farém uns riures tots junts!

    • Freaky 8
      16 gen., 2014

      En mi caso el tema esta en que de muy pequeño viví la época en que las consolas tipo Philips G7000 o Atari pegaban muy fuerte, después llego el bajón de las consolas y entraron en el mercado los microordenadores con muchísima fuerza. Acto seguido otra vez irrumpieron las consolas tipo SEGA, NES entrando de nuevo con fuerza, vamos arrasando y acabando con el mercado de los microordenadores. Las consolas me encantan pero no las viví tanto al contrario que tu.

      Otras el Cash, alguna cosa pillo pero abusan, ya se han dado cuenta del filón de oro…

      La cinta… estoy de acuerdo ES INSUFRIBLEEE!!! Vamos un mojón pero que remedio. En 1982-1983 un cartucho de 16 o 32 KB valía un Güevo y era un solo juego Vs todos los que te podías copiar en una cinta en casa de amiguetes. La cinta también tenía su punto, era divertido quedar con alguien y grabar una cinta entera con 15 o 20 juegos gratis! en los casetes de doble pletina. Cuando llegabas a casa la emoción era sublime hasta que.. la mita de los juegos no cargaban pufff pero te quedaban 7 XD. Otra cosa a mi entender ya son los precios de los cartuchos a partir de 1984 aproximadamente, los precios ya bajaron y eran más asequibles. Estoy de acuerdo como das a entender que los cartuchos forever!

      Anímate y ven a una trobada de MSX !!!

    • Freaky 8
      16 gen., 2014

      Moroboshi, la respuesta a tu comentario esta más abajo, después del xuxo. Disculpa.

  • elXuxo
    16 gen., 2014

    Oh! Quina gran entrada! Ens la mereixíem mestre. Ja m’ho vas comentar a una de les entrades que vaig dedicar als perifèrics de Spectrum. Em vaig descuidar un dels més importants! El lector de cartutxos!

    La veritat és que d’ençà que m’ho vas comentar he buscat y molt poqueta cosa he trobat. Evidentment els preus són escandalosos! Així que per part meva seguiré carregant des de cinta.

    Per cert, quan tingui el DivIDE funcionant us avisaré i així veniu a provar-lo!

    PD: Per cert tens una gran col·lecció de PC. Volem les fotografies!!!

    • Freaky 8
      16 gen., 2014

      Joer padrino gracias! Como ves liándola siempre “creo que me he equivocado al contestar los comentarios”

      Lo que le comentaba a moroboshi los precios!

      Poca coña yo también tarde o temprano tengo que pillarme un divide.

      No te entiendo con lo del PC si apenas tengo nada!

  • sito_pixelacos
    16 gen., 2014

    Estan prou be els cartuxos de spectrum. Pero jo m’hauria comformat amb una una unitat de disquets, en lloc de la insufrible cinta. jajajaja. Per al commodore en canvi si que va tenir mes acceptacio el cartuxo, i avui dia es poden aconseguir recopilacions de jocs en cartutxos molt interessants.

    • Freaky 8
      16 gen., 2014

      Ni que lo digas, la velocidad de un disco de 3/5″ por aquella época Vs cinta era como comparar hoy un Seat 600 con un Ferrari ja,ja,ja.

      De Commodore ví poco toqué pero como comentas si que tengo oído que tuvo más éxito, estoy de acuerdo.

  • Molsupo
    16 gen., 2014

    Molt bona entrada, Rafa!

    Encara que no el domino gaire, vaig començar amb el Commodore 64, així que et donaré la meva opinió:

    Personalment crec que al c64 els cartutxos no van tenir un èxit comparable al MSX (perque no va tenir una Konami darrera), però tampoc van ser ta desconeguts ni minoritaris com al Spectrum.

    De fet, amb el meu venia de regal un joc de futbol en cartutx, l’International Soccer, que va ser el meu primer videojoc…i crec que hi ha una primera lleva de jocs de la primera meitat dels 80 (aprox entre el 83-86) en format cartutx bastat important (jocs d’atari com pacman o d’activision com Pitfall…fàcilment hi hauran més de 50, però la majoria es quedaven al mercat americà)

    Després és normal que els jocs sortissin en cines de cassette i disquets, ja que era molt més econòmic per empreses i jugadors…però amb tot hi ha una segona època comercial de cartutxos de c64 entre el 89 i el 91, ja que Commodore va treure una videoconsola per intentar entrar al mercat que en realitat era un commodore 64 sense teclat i que funcionava amb cartutxos…aprofitant que va tenir cert renom a Anglaterra, Ocean va convertir jocs molt famosos a aquest format, com el Robocop, el Batman, Double Dragon, Navy Seals, Toki…però la cosa va ser un desastre i hi havia jocs que necessitaven que premesis una tecla i en realitat no es podien jugar amb la consola XDDDDD

    I la tercera gran època dels cartutxos al commodore és l’actual, amb una escena que treu jocs nous en aquest format i que no té molt a envejar a la del MSX, i cartutxos nous amb entrada de tarjetas SD per omplir-los de jocs (jo en tinc un d’aquests, l’Ultimate 1541-II)

    En aquest enllaç pots veure tots els jocs (i programes) de c64 que van sortir en aquest format…i segons el link, fins i tot Dinamic va treure alguns, encara que jo mai he vist un d’aquests (serien pels anglesos?)

    http://www.c64-wiki.com/index.php/Cartridge

    Salutacions!!!

    • Freaky 8
      17 gen., 2014

      Molsupo, Gracias!

      No tuve en mi poder el Commodore 64 por lo que no tengo un conocimiento de él tan amplio como tú. Coincido contigo en que en Spectrum los cartuchos eran algo realmente anecdótico.

      Comentarte que justo en el último número de la revista RetroGamer (nº 6) hablan de la videoconsola que comentas. La conocía de oídas, pero no todos los detalles que explican en la revista. Te cito algunos que describen son realmente curiosos.

      – La videoconsola se llamaba C64GS.
      – Se realizaron 80.000 unidades y se vendieron 20.000
      – Se fabricaron con componentes sobrantes del Commodore 64
      – Se publicaron solo 27 juegos “oficialmente” había más.
      – Podía llegar a cargas juegos desde una unidad de disco de 3,5”
      – Ocean aposto por ella sacando el famoso Pang.

      Realmente curioso lo que comentas de la tercera época que vive el cartucho de commodore actualmente, desconocía el tema por completo. Vaya tela como se mueve la tropa!

      Saludos!

      • Molsupo
        18 gen., 2014

        Muy buenos datos de la consola C64GS, Rafa…todo eso no lo conocía!

        Yo la recuerdo muy vagamente, pero por lo que tengo entendido, pocos (o ninguno) fueron juegos exclusivos sino que acostumbraban a ser conversiones a cartucho de juegos que ya habían aparecido en casette o disco (como las famosas conversiones de peliculas que hacía Ocean), y por eso más de una vez se encontraban con el problema de necesitar pulsar una tecla para continuar y no estar implementada en la consola…un desastre, aunque personalmente no le haría ascos a una en mi casa, jaja!

        Lo de la escena actual yo tampoco hace mucho que me enteré (no más de dos años), pero sorprendentemente está muy activa y parece que el soporte “de moda” vuelve a ser el cartucho…en todo caso, buenas noticias.

        Un saludo!!!

        • Freaky 8
          19 gen., 2014

          Por lo que me he leído efectivamente Ocean fue el principal soporte pero también en menor medida Domark y Dinamic. Esta última lanzo Narco Police, After the War Aspar GP etc. Como curiosidad también se lanzo el Shadow of the Beast.

          Lo de la tecla no se si es leyenda o no, algo he leído. Si es cierto puufffff que mojón más autentico, eso es una pifiada de las Heavys.

          Saludos!

          • Molsupo
            22 gen., 2014

            Yo cuando leí lo de Dinamic también flipé…no creo que esos cartuchos fuesen para nuestro mercado, pero en todo caso, vaya apuesta más mala ir a commodore en lugar de a MSX…

            Lo de la tecla apuesto a que la chapuza ocurrió…y por lo visto no era la única, buscando en youtube el Robocop de Ocean en cartucho, por lo visto tenía un montón de bugs y glitches gráficos que hacían alguna pantalla injugable, cuando la misma versión en una simple cinta de cassette iba perfecta en el ordenador…

            Un saludo!!!

  • Salore
    16 gen., 2014

    Fantàstic debut, Rafa.
    M’ha agradat molt l’entrada perquè sóc un enamorat dels cartutxos. M’encanta la immediatesa, la fiabilitat i la robustesa d’aquest suport.

    Precisament en la 44RU, i perdoneu la meva infinita ignorància, vaig descobrir que el C64 tenia entrada de cartutxos al darrera a la dreta, sabia que existien cartutxos, també l’existència de la C64GS (la consola) però el meu total desconeixement vers el C64 feia que ignores aquest fet.

    Tornant a fer gala de la meva incultura, tampoc sabia que existien cartutxos pel ZX Spectrum; com sabeu, l’únic que vaig conèixer va ser el MSX i per amistats l’Amstrad CPC, però C64 i ZX res de res.

    Genial entrada i esperant aviat la pròxima.

  • Freaky 8
    17 gen., 2014

    Salore, Gracias!

    Coincido, el cartucho es obvio que da paliza a cualquier método de carga. Desde luego la fiabilidad es indudable. Tengo funcionando el cartucho del Space Invaders para Atari 2600 y es de 1978!!! Son 36 años!

    Por cierto… Ese momento que comentas de la 44RU lo recuerdo perfectamente. Me llamo la atención porque estabas sorprendido con la persona que te estaba comentando el tema de los cartuchos para Commode 64. A raíz de esa situación y del articulo de Scroll sobre el Spectrum, Divide etc. Se me ocurrió hacer esta entrada, por lo que sois los culpables de que el personal la este soportando ja, ja, ja.

    Haré una próxima entrada no te quepa duda.

    Por cierto tu de incultura… si eres un retro-libro viviente coñe!

    Saludos y gracias!!!

  • Scroll
    19 gen., 2014

    Molt bona entrada Rafa! Desconeixia que existien cartutxos per a ZX Spectrum, més enllà de un comentari que vas deixar una vegada a una entrada del Xuxo, on deies que si que existien.
    Jo el Spectrum (concretament el +2A) va ser l’únic ordinador de 8bits que vaig gaudir, i una mica l’amstrad CPC del meu cosí. De fet el vaig gaudir fora d’època com aquell que diu, ja que quan la febre dels videojocs em va agafar de veritat va ser ja una mica més gran amb la Snes i després amb la play1 . El meu pare el va comprar (el zx) al poc de néixer jo i de ben petit ja recordo que els diumenges m’endollava allà amb els ulls com plats a fotre-li canya. Diria que el primer joc que vaig jugar és el Jetpack de ultimate (després Rare) o el Bruce Lee.
    Quina ràbia quan les cintes no carregaven! XD Hagués estat bé tenir en el seu moment una interface d’aquestes per connectar cartutxos. La pena evidentment és que com dius, existeixin ben pocs jocs i l’accessori deuria ser car…
    Gran entrada company!!!

    • Freaky 8
      19 gen., 2014

      Gracias Padrino!

      Lo de las épocas, es como tu dices si el ZX lo disfrutaste de refilón te molo, pero no es lo mismo que las improntas, marcas, cicatrices de guerra que te dejarían la Snes, Play1 etc.

      El Jet Pac que vicio! Ese jugaba en casa de un amigo cuando no tenía aún ordenador y flipaba, no se si más jugando con el juego o cuando llegaba a mi casa y chof… el gozo al pozo, vamos que no tenía ordenador snif, snif. (Trauma infantil)

      Con lo de las cintas rabia y creo que hasta sordera. Poca coña tío lo digo totalmente en serio. Ajustando el azimut del casette con los pitidos agudos te quedabas sordo de una oreja, vamos la que siempre ponías cerca del altavoz que era la misma por desgracia.

      Gracias por el apoyo y nada Scroll repetiré no te quepa duda.

      Saludicos.

  • Sikus
    29 gen., 2014

    Molt bona primera entrada Freaky! I mira per fi algo que jo si sabia i la resta de companys no 😛

    Lo del Commodore 64 ho sabia perque el meu pare tenia un i ell tenia un cartutxo amb un joc de futbol. Lo rapid que cargaba, pero com no m’agrada el futbol…

    ZX Spectrum si que no coenixia la existencia de cartutxos.

    • Freaky 8
      29 gen., 2014

      Gracias!

      Si es obvio que en el ZX era algo anecdótico.

      Por cierto veo que eres otro bicho raro como yo. No te gusta el futbol… hem… hum… A MI TAMPOCO!!!!!

      Saludos!

  • Ana
    30 gen., 2014

    Muy buena entrada. Es curioso el porqué se vendieron unos cartuchos más que otros.

    Saludos!

  • Freaky 8
    31 gen., 2014

    Ana, si es curioso. NO REVIENTES EL PORTATIL VICIAAAA!!!

Verified by ExactMetrics