Dreamcast, la mítica i última consola de Sega va ser i és una màquina molt especial, que per desgràcia va morir més aviat del que qualsevol usuari hauria desitjat. La seva vida va ser curta, llançada al Japó el 1998 seria discontinuada sols 3 anys més tard. En realitat però aquest temps va ser suficient per deixar una potent empremta a molts nivells. És i serà una consola molt recordada, i en general amb critiques molt positives per tothom que l’ha conegut.

Però què fa doncs que d’un fracàs, com va ser en el seu moment la Sega Dreamcast, afirmi molta gent que és una gran consola? Com 15 anys després una desafortunada videoconsola pot seguir resultant tant atractiva per a molts?

Deixem d’especular sobre les coses que es van fer malament en la seva concepció, direcció o distribució, o com va ser escombrada del mapa per la suprema Playstation 2 i centrem-nos a pensar què fa de la Dreamcast una gran consola a dia d’avui.

El catàleg

La llista de jocs de la Dreamcast es incomparable en quant a número per exemple al de la Plasytation 2, que resulta ser la consola més venuda de la historia* i que disposa a la vegada del catàleg més ampli que ha tingut mai cap altra (més de 10.000 jocs).

Tot i així, la DC amb els seus vora 1.000 títols, ofereix una quantitat de perles importants. Podem destacar els mítics: Shenmue 1 i 2, Soul Calibur 2, Sonic Adventure 1 i 2, Metropolis Street Racer, Street Fighter III, Dead or Alive, Crazy Taxi, NBA2K2, Power Stone, The House of the Dead, Resident Evil Code: Veronica o diferents versions i adaptacions d’arcades i jocs de lluita de la saga King of Fighters, entre molts altres. A banda, la consola disposa d’altres títols no tant coneguts, que no per això son menys interessants, com son Rez, Blue Stinger, Headhunter, Sega Bass Fishing, Zombie Rebenge… en definitiva una pila de títols d’una gran qualitat i de tots els generes. La prova tangible del gran catàleg de la Dreamcast, és que un cop desapareguda la consola, un gran nombre d’aquests títols han sigut portats a molts altres sistemes. Qui es va aprofitar més d’aquestes joies en el seu moment, va ser (com no) la PS2.

La màquina: hardware i perifèrics.

A molts ens donava la sensació a l’època que la consola era una mica un ordinador. El petit logo de Windows deixava ben clar que Microsoft havia apostat fort per ella, i resultava curiós que no fes servir el CD com a format de disc, si no un de propi de Sega que era el GD. Si no has tingut mai una Dreamcast probablement et sorprengui lo sorollosa que és per llegir els discs, però sembla ser normal, i la lent te la fama de resistent.

Va ser la primera consola que permetia d’una forma optima i atractiva jugar online, de fet incorporava de fàbrica un modem de 56k i disposa d’un accessori per a connectar-la a una xarxa de banda ampla. Bé, ara mateix evidentment tot això és sols una curiositat ja que difícilment es pot aprofitar en l’actualitat però tot i així cal tenir-ho en compte.

La DC és una consola enfocada a jugar en companyia, per tant era d’agrair que incorporés (tal com havia fet anteriorment la N64) ja d’entrada 4 ports per a comandaments. Disposa de no pas pocs perifèrics: Targeta de memòria simple; Targeta de memòria amb una pantalla LCD blanca i negre, que a part de guardar partides permet jugar a petits jocs (tamagotchis i similars) i dona informació durant la partida; Pistola per a jocs tipus Time Crisis o House of the Dead; Teclat i ratolí per a navegar per Internet; L’arcade stick per a jocs de lluita; Una canya de pescar, i altres aparells tant d’oficials com no.

Serà per trastos!

Escena i homebrew

Poques consoles compten amb una quantitat de seguidors amb ganes de fer coses com els que te la blanca de Sega. S’ha creat de forma independent molt software amb una DC: reproductors de video, d’mp3, sistemes operatius, jocs, emuladors de pràcticament qualsevol consola i ordinador de 8 i 16 bits, i també s’ha portat Beats of Rage, el motor per crear jocs tipus Streets of Rage, amb la qual la gent a pogut crear amb més o menys encert el seu propi joc i compartir-lo a la xarxa.

Els més curiosos, per suposat trobaran documentació per la creació de mods de hardware, que expliquen com afegir ports USB o lectores de targetes SD, així com manuals per a reparar els típics defectes que acaben patint moltes Dreamcast, com son els resets automàtics, o la necessitat de calibrar la lent. De fet aquest dos reparacions resulten força senzilles.

Si tens una DC no estàs sol.

 

Jugabilitat i Utopies

Els jocs de la consola han envellit en termes generals molt bé. De fet sap una mica de greu i tot dir “envellit“. Si analitzem els gràfics d’una bona colla dels seus millors jocs podríem dir que a dia d’avui son més que acceptables, les textures son agradables i l’aparença molt bona. Els peixos nedant a l’estany de Shenmue continuen impactant i les lluites de Soul Calibur son sempre fantàstiques.

A banda dels gràfics les formules que ens presenten molts dels seus títols son arcade i totalment jugables i divertides, de fet portar gent amb el Crazy Taxy es tant espectacular i frenètic com la primera vegada que hi vas jugar a la sala de recreatius.

Com ja sabem tots a més, malgrat que els jocs originals son en format GD, s’han pogut crear imatges que poden ser cremades en CD-R. Evidentment per la xarxa es fàcil de trobar aquestes “copies de seguretat” que et poden fer descobrir desenes de títols interessants els quals ofereixen hores de diversió, que al cap i a la fi és el que importa en una consola.

És assequible

Comprar una Dreamcast no és excessivament costós, entre altres coses perquè en el seu moment se’n van fer i vendre bastantes en realitat i per tant actualment hi ha força “mercadillo“. Si busques bé pots trobar packs amb comandaments i tot per 3 bitllets blaus, i la veritat se’n veuen a les botigues d’electrònica de segona ma per menys.

Una altra cosa son els jocs, alguns si que son força cars. Els Shenmue per exemple tenen preus força elevats, però evidentment hi ha de tot.

És l’última consola de Sega

Potser Sega no torna a fabricar mai més consoles, de fet m’agradaria equivocar-me, però no hi ha res que faci pensar diferent. L’antiga Sega ja no existeix i la Dreamcast és el llegat que ens va deixar.

Encara que no et consideris un col·leccionista aquest pot ser un motiu més per obtenir una màquina com aquesta. Així doncs si et pica el cuquet pots fer dos coses: Esperar a que Sega tregui la Dreamcast 2, o comprar la 1 ara. La primera opció no és pràctica, per tant s’ha de dir que no te’n penediràs. 

Referències i enllaços d’interès:

Portal Dreamcast d’Espanya: dreamcast.es
“La historia de Sega Dreamcast” de Icons: youtube.com/watc…
“5 Razones para comprar-te una Dreamcast” de Slobulus: youtu.be/qEsX…
Llista amb spots de l’epoca i videos relacionats: youtube.com/wat…

 

* Tal com diu Moroboshi en el seu comentari, a dia d’avui la consola més venuda de la història està considerada la Nintendo DS.