MegaComboDrive

Tenia pensat fer primer una entrada parlant sobre un altre tema, però després de la trobada que vam tenir uns quants integrants d’aquesta santa casa; entre els que ens trobàvem el Retroscroll (el nostre Big Boss), elXuxo (community manager del bloc), la Rokuso (la nostra especialista en rareses), el nostre –alerta espòiler– futur company Rafeva i un servidor de vostès junt amb la meva dona i la meva filla –a la resta d’integrants de Retroscroll us vam trobar en falta-; em va sorgir la inquietud d’escriure sobre el tema que ara us explicaré. La trobada va ser el dissabte 14-12-2013 en la 44ª reunió d’usuaris de l’Associació d’Amics del MSX, AAMSX. En ella, va sorgir una conversa parlant dels diferents híbrids que havien aparegut sent la Mega Drive integrant d’aquests, i a algun dels protagonistes de la conversa els hi va sorprendre saber que la Mega Drive va formar parella precisament junt amb un MSX o inclús que va ser presentada junt amb PC’s.

 És conegut per bastants afeccionats als videojocs, i en concret a la gran consola Mega Drive/Genesis (nom de la consola als Estats Units), de la existència de varies versions i models de la consola de 16 bits de SEGA com ara: la Super Aladdin Boy (nom de la Mega Drive coreana manufacturada per Samsung), la Mega Drive/Genesis II (revisió de la consola original llançada el 1993), la Genesis 3 (només en territori americà, feta per Majesco el 1998 amb la llicència de Sega), la Mega Drive 3 (només en territori brasiler, feta per Tectoy el 2007 i també amb llicència de Sega), la Mega Jet (una consola portàtil sense pantalla, exclusiva en el territori japonès apareguda el 1994, que només servia per connectar-la en les pantalles dels avions, on només la companyia japonesa JAL flights la va utilitzar –gràcies a Retromaquinitas la vaig descobrir a la RetroBarcelona-) o la Nomad (una Mega Drive/Genesis portàtil evolucionada del Mega Jet només apareguda als Estats Units el 1995).

 

 

 

 

 

Ja entrant al camp dels que us volia parlar, els híbrids, n’aparegué un totalment oficial i fabricat per la mateixa Sega, on és fusionava una Mega Drive/Genesis amb un Mega-cd/Sega CD, anomenat Multi-Mega a Europa i CDX en territori americà comercialitzada el 1994. En aquest enllaç http://www.retromaquinitas.com/index.php/consolas/cuarta-generacion/sega-multi-mega , el nostre company Retromaquinitas ens il·lustra sobre les singularitats de l’aparell.

Inclús anteriorment al Multi-Mega, va aparèixer una consola on ja és fusionaven la Mega Drive i el Mega-cd, anomenada Wondermega, on les companyies JCV/Victor i la mateixa Sega van fabricar el seu model entre els anys 1992 – 1993. Posteriorment, el 1994, aparegué un model més barat en el territori americà anomenat X’Eye.

 

 

Endinsant-nos en els combos més poc coneguts i estrambòtics trobaríem: l’Aiwa CSD-G1M, una fusió de Radio-cd amb Mega Drive, on en aquest enllaç: http://susoelfuelte.blog..., el nostre company Suso ens fa una clara explicació del funcionament del “lloro”.

Per reblar el clau, l’any 1993 al Japó i als Estats Units, aparegué el Pioneer Laseractive; un LaserDisc que a part de reproduir aquest cd’s gegants que eren els LaserDisc, permetia acoblar-hi mòduls (PAC) addicionals. El curiós és que hi havia un mòdul de Mega Drive/Genesis i un altre de Pc Engine/Turbografx16, o sigui, podies tenir un aparell all-in-one on convivien LaserDisc, Mega Drive i PcEngine, molt temptador.

 

 

I arribem als protagonistes dels que us volia parlar, la fusió perfecta de dos grans sistemes, la consola de 16bits de Sega junt a l’estàndard d’ordinadors 8bits MSX. Entre el final dels anys 80 i principi dels anys 90, Al-Alamiah va fabricar pels països àrabs i d’orient mitjà varis models d’ordinador MSX que portaven inclosa la Mega Drive en el seu interior. Així els models AX-330, AX-660 i AX-990 son meitat MSX –portant el microprocessador Zilog Z80- i meitat Mega Drive –portant el microprocessador Motorola 68000-. L’ordinador porta les dos ranures de cartutxos, la de la Mega Drive a l’esquerra i la del MSX a la dreta, on a través d’un commutador pots fer anar un mode o l’altre. Els models AX-660 i el AX-990, a més, porten preinstal•lats una cinquantena de programes. Al-Alamiah va donar molt suport i cobertura als seus sistemes; la marca venia accessoris, programes i llibres per programar en BASIC. Com a curiositat, dir que hi havia un programa de l’Alcorà i que alguns dels models distribuïts van ser fabricats per Sanyo i Yamaha.

 

 

Per acabar, us parlaré de la unió de la Mega Drive amb el PC. En aquest cas trobem dos exemplars que van aparèixer amb els circuits de la 16bits de Sega en el seu interior.
El primer en aparèixer va ser el SEGA TERADRIVE l’any 1991 i exclusivament pel territori nipó. Fou desenvolupat conjuntament entre la pròpia SEGA i IBM. Fabricat per aquest últim, consistia en un ordinador 286 amb una Mega Drive incorporada i corria sota el sistema operatiu propi d’IBM PC-DOS J4.0/V que permetia interactuar sota la mateixa interfície els dos processadors. L’híbrid es presentava junt un teclat i un ratolí amb connexió PS/2 i el logotip de SEGA en tots dos. També incloïa dos pads de Mega Drive de tres botons i un joystick.

 

 

Posteriorment, i agafant com a punt de partida el SEGA TERADRIVE, aparegué l’any 1993 pel territori europeu i australià l’AMSTRAD MEGA PC. Aquest fou integrament desenvolupat i fabricat per Amstrad amb la llicència de SEGA. En aquests cas l’híbrid era amb un processador de 386 i ja no compartien la mateixa interfície. Té una tapa al davant on si la desplaces cap a la dreta et queda descobert a l’esquerra l’entrada de cartutxos de Mega Drive per poder jugar-hi, i a l’inrevés, et queda descobert a la dreta la disquetera per poder fer anar el PC que corria sota el sistema operatiu MS-DOS 5.0. Tots els perifèrics per aquest ordinador eren de color blanc, inclús el pad de tres botons de la Mega Drive. Posteriorment, va aparèixer una revisió d’aquest mateix ordinador anomenada AMSTRAD MEGA PLUS, que actualitzava les seves especificacions tècniques a un processador 486 amb més velocitat de treball i més memòria RAM.

Bé, fins aquí el repàs de rareses de versions o d’híbrids on la Mega Drive està embotida. Sé que m’oblido de noms de versions on la Mega Drive no es va publicar sota el seu nom habitual, de models clonats o no llicenciats apareguts al llarg dels anys, però després de la conversa en l’AAMSX, crec que queda ben reflectit en aquesta entrada el que volia explicar i donar a conèixer als que no sabien de l’existència d’algun dels casos que exposo.