Neo Turf Masters (Neo Geo)

Fins a quin punt un videojoc de golf pot ser atractiu i/o trepidant per a una persona que no te ni idea ni interès en un esport com aquest? Bé, no se vosaltres, però per part meva si parlem de Neo Turf Masters, el golf passa de convertir-se en una pràctica que em genera total indiferència (que queda fora de les meves possibilitats), a una passió i il·lusió com mai havia sentit per la noble pràctica de posar pilotetes en 18 forats.

Comencem pel principi. Neo Turf Masters (al Japó Big Tournament Golf) va aparèixer per primera vegada pel sistema Arcade de la Neo Geo i per la Neo Geo AES. Ha aparegut a més en un compilat de clàssics d’SNK (SNK Arcade Classics Compilation Vol. 1) per a PS2 i PSP i està disponible per a la consola virtual de la Wii.

Creat per Nazca Corporation i publicat per SNK el 1996, Neo Turf Masters és una delícia d’arcade de golf amb un apartat tècnic, tant gràfic com sonor, de notable alt. El més important del joc però no és això, si no l’excel·lent jugabilitat i diversió que ofereix.

Disposa de dos modalitats de joc. El Stroke Play, que és un circuit professional per a un o dos jugadors en un dels 4 països disponibles (Alemanya, Japó, EEUU, Austràlia) amb 18 pantalles (18 forats) en cada un d’aquests països, el que acaben sent un total de 72 camps diferents. A part dels players controlats per nosaltres, competirem contra 30 participants (o 31 si només som 1 player) que controlarà la CPU, amb l’objectiu de fer els 18 forats amb el menor numero de cops possibles.

El Match Play és un calc de l’anterior, amb la diferència de que sols competirem els dos jugadors humans. En definitiva una modalitat versus, que en la meva opinió resulta una mica menys divertida.

Tenim per escollir entre 6 golfistes (que no golfos) a escollir, cada un amb les seves característiques pròpies.

-Però com caram jugo a golf si jo no en tinc ni idea!- podries pensar amic lector. No et preocupis estem parlant d’un joc arcade i per tant no busca simular a la perfecció aquest esport, si no que presenta una formula jugable i divertida per a tothom.

Com ja hem dit, l’objectiu es completar cada un dels forats amb el menor numero de cops possibles. Just abans de començar cada pantalla, se’ns mostrarà una panoràmica del camp, on podrem veure la distancia (en iardes) fins al green (la zona més propera al forat), i la posició del forat dins d’aquest. És molt important que prestem atenció ja que això serà crucial pel triomf o la derrota. Cada un d’aquests camps te assignat un PAR. Pot ser PAR 3, PAR 4 o PAR 5. Aquest numero ens indica els cops òptims per posar la bola dins el forat.

Si per exemple estem jugant un PAR 4 i completem el camp amb 4 cops, haurem fet PAR, o sigui que ni restarem ni sumarem cap punt. Si ho fem amb un cop menys farem Birdie i sumarem -1 a la nostra puntuació, o -2 en el cas de fer un Eagle. Si som suficient hàbils podem arribar a fer en determinades pantalles un Hole in One, o sigui posar-la directament des del primer cop.

Si per contra fem un cop més que els marcats pel PAR, farem un Bogey, un Double Bogey en el cas de fer 2 cops més, Triple Bogey si en fem 3 més, i ens faran fora si ho fem pitjor. En el cas que superem el PAR, no restarem cops a la nostra puntuació final, si no que els sumarem. Sempre per tant, busquem obtenir una puntuació tant negativa com sigui possible, o sigui quedar per sota el par. Fàcil oi?

-I com caram dono els cops i poso la bola a lloc?- Quan comencem a jugar en un camp, el primer llançament serà l’anomenat Tee Shot. Ens haurem de fixar a quina distància tenim el green i disposem de dos indicadors a la part inferior dreta que ens permeten controlar la potència i l’altura del tir. Per suposat si no som gaire precisos podem fallar el cop. Missed!

Quan llancem podem caure a Fairway, una zona allunyada del green però segura; a Rough, una superfície on l’herba és més alta; Heavy Rough, com el Rough però pitjor; Bunker, la sorra; i tard o d’hora arribarem al Green, la zona més propera al forat i on es canviarà la perspectiva del joc, ja que ara jugarem amb un pal més precís i haurem de tenir en compte les irregularitats del terreny.

Si el nostre llançament és molt dolent o molt arriscat, podem caure a l’aigua (Water Hazard) o fora del camp (Out of Bounds) en qualsevol dels casos serem penalitzats amb un cop extra. Es aquí on radica la gran dificultat del joc, ja que no podem viure de renda. Podem fer-ho molt bé durant tot el circuit i tirar totes les nostres expectatives per terra si ens encallem en algun forat.

Fàcil d’entendre, però no tant fàcil fer-ho bé, ja que tenim un enemic (o aliat depen de com) que serà el vent que ens desviarà la bola del lloc on la volem clavar. Podem però, fer els efectes el Hook (cap a l’esquerra) i el Slice (cap a la dreta) per contrarestar-lo, o per sortejar els obstacles com per exemple els llacs, els bunkers o els arbres.

També podem canviar de pal per donar més o menys potència segons necessitem, tot i que el sistema ens deixa sempre per defecte el pal que ell considera més òptim d’utilitzar segons la distància on estiguem.

No és un joc fàcil, sobretot al principi. El nostre consell és que no et desanimis. És probable que les primeres partides facis el ridícul, però si insisteixes i et concentres en un sol circuit, després d’uns quants intents les coses van sortint millor.

En definitiva un gran joc de golf, apte per a tothom. Amb un apartat gràfic, sonor i jugable que és pràcticament immillorable i que enganxa terriblement. Es gaudeix molt més acompanyat, tot i que no deixa de ser divertit si hi juga una persona sola.

Ja saps: Fa bon dia, així que agafa els teus millors pals, busca un/na col·lega disposat a passar-s’ho bé i demostra que el teu és el millor Drive del barri.

Player One: Tee-SHOT!!!

On the Green!!!

▲ Mola!

• Els gràfics poden no cridar molt l’atenció al principi, però els moviments dels golfistes i els escenaris demostren de seguida que l’aspecte és fantàstic.
• La música, les veus i els efectes sonors son genials.
• A un videojoc li demanem bàsicament dos coses: diversió i jugabilitat, i aquest joc en te de sobres de les dos.

▼ No mola tant

• Les celebracions (o decepcions) dels jugadors després de cada forat son un pel repetitives. S’hagués agraït una mica més de varietat.
• Estaria bé alguna modalitat més i que poguessin jugar 3 o 4 players.